Potser s'en salven els plats de marisc, que si la teca és bona no necessiten de rés més.
La resta dels plats, agraïràn sobremanera que hi hagi quelcom acompanyant el plat, preparacions que fins i tot determinaràn el nom del plat; segons la salsa afegida, o la guarnició.
Així, apareix un entrecot al roquefort o al pebre verd, una vedella amb bolets (estofada o la planxa, amb els bolets saltejats);un pollastre amb arrós al curri, un bistec amb verduretes...
Lluny de les socorregudes patates fregides, hi ha tot un món de guarniments i salses que poden fer reeixir el plat; fins i tot amb dos o tres guarniments diferents.
Propis de la cuina mexicana, trobem els purés de llegums, que poden ésser resaltats amb un oli picant.
La reina dels guarnicions és però la patata, que podem servir fregida, en difrents tipus de talls, com les patates a l'anglesa, les patates "braves", els nius de patata, a rodanxes molt primes (patates chips); fetes en rodanxes bullides (amb un cert gruix), en puré, cuites al forn a la "panadera", amb l'afegit (o no de ceba trinxada) i/o pebrot verd.
Semblants preparacions podem fer amb la pastanaga,o els naps, en rodanxes, en tires, en puré, saltades, bullides, al forn,...
De llegums com el pèssol, també podem donar aquestes variacions, als fessols, cigrons, faves seques, i també tenim combinacions que han esdevingut "plats tradicionals", com la botifarra amb fessols.
D'altres guarnicions tindrán una forma o dos de preparació principalment, així les faves tendres (pelades o no) guisades o saltades; el card bullit i fregit (arrebossat a la "romana"), els pebrots verds fregits, la xamfaina (amb tomàquet o no), la escalivada...
Dels carabassons, també en podem fer "bunyols", o rodanxes fregides amb farina (i ou, opcionalment), de les alberginies,... i també podem presentar aquestes verdures en forma de "tempura".
D'altres guarniments, poden ser els cereals, pà fregit, arròs bullit, bulgur, falafel, cus cús,...
Ens podem trobar, fins i tot, amb la pasta (tallarins, spagetti,... bullits), encara que algún restaurant en fà bandera (d'atipar bé a la gent), crec però, que la pasta té més nobles funcions en forma de plat principal, acompanyat, això sí de les salses més exòtiques o "contundents", que vulguem.
De les verdures més socorregudes, i alhora agraïdes, en tenim la carxofa, que pot esdevenir per si sola o acompanyada (per exemple cigrons amb carxofes, o pèssols amb carxofes), tant un bon plat principal (carxofes al caliu, carxofes a la jueva), com un bon acompanyament.
Els bolets, en sí , constitueixen tota una categoria dins la cuina, però principalment, saltats, amb l'afegit d'alguna salsa (o no), esdevenen una de les guarnicions més gustoses; tenim bolets de cultiu, que no pateixen de les temporades, com el xampinyó o les gírgoles, bolets de tardor i bolets de primavera.
També les cols, poden esdevenir plat principal o guarniment; col verda, col blanca (o "repollo"), cols de brusel.les, bròquil , col-i-flor, chucrute, o altres fermentats,com el miso, tempeh o salsa de soja o tofu.
Com a resum, ja sigui "napant" amb salsa o amb un acompanyament adequat, podem fer reexir qualsevol plat, que d'altra manera resultaría pobre al paladar o a la vista, o totes dos coses alhora.
A continuació parlarem de les salses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada