UNA MICA D'HISTÒRIA

SALSES I CONDIMENTS

Una mica d’història

Si tenim en compte els vestigis i les primeres referències històriques (per tant escrites), els primers referents que tenim de la cuina a la península  ibèrica, són els dels ibers.
A través dels seus enemics romans, tenim referencia dels seus plats i de la utilització com a condiments de les herbes silvestres, romaní, farigola, sajolida, serpoll, orenga, alfàbrega, sàlvia, fonoll, llorer, ...

Els romans, amb les seves rutes comercials, enllaçant des de Síria i la mediterrània oriental amb la mediterrània occidental i fins a les illes Cassitèrides (Gran Bretanya) , van aportar les espècies de la India i el Sud-est asiàtic ( pebre, cardamom, canyella, nou moscada i macis, cúrcuma , i curris diversos). I els propis de la mediterrània oriental (gingebre i mostassa). Alhora van crear factories per a fer “garum”,  la seva salsa predilecta a base de peix fermentat ( restes de tonyina, anxoves i arencs), de les què a la península se n´han trobat unes quantes.

El comerç amb les Indies occidentals, aportaria, uns segles mes tard la vainilla, o els diferents tipus de xilis i pebre de cayena, apart de què el comerç directe dels portuguesos i holandesos amb el sud-est asiàtic, va fer mes assequibles les espècies orientals. 

La mostassa ja era coneguda dels romans, i el seu cultiu es va estendre des de les Gàlies fins al proper orient; a la edat mitja, el seu consum era barrejat amb vinagre, i el s. XIII universalitza els seu consum arreu d’europa. 

En el libre del gadità del s.I,  Moderato Columela  els “dotze llibres d’agricultura”, es fa referència als diferents cultius segons les èpoques de l’any, i apareix també referencia de les tàperes o caparres.